Una mica d´amabilitat molesta

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Per què l´amor utilitza paraules fortes 2 Jesús a l´ofensiva 3 Sense ofendre? 4 L´aplicació dolorosa d´un bàlsam dolç 5 Forta bondat de l´amor cristià

Per què l´amor utilitza paraules fortes

Alguns mesos enrere, considerant l´alt nivell de polèmica entre alguns cristins americans en els darrers dies, vaig creuar-me amb un gra d´or de la saviesa pastoral de Ricard Sibbes, el predicador purità anglès de fa 400 anys:

“ Va ser un lluita forta entre els cristians, una per treballar sense ofendre, i l´altra per treballar per no captar cap més. Els millors homes són severs amb si mateixos i tendres amb la resta. (El canyisser trencat, 47)

Sibbes animava els seus germans i germanes cristians durant un moment històric terriblement polèmic quan es deia als cristians practicants a Anglaterra que es barallaven entre ells. Em semblava que esdevindria oportú seguir el consell de Sibbes i amb la nostre contribució fer la nostra part per la reputació pública col·lectiva que Jesús desitja per a nosaltres: “ A través d´això, la gent coneixerà que sou els meus deixebles, si us estimeu els uns als altres (Joan 13:35).

A través de les Escriptures, tanmateix, tothom sap que l´amor necessita parlar dur a vegades, de paraules agudes i colpidores. (Proverbis 27:6). I tothom sap que al final d´aquestes paraules sovint poden esdevenir ofensives. Així, si acceptem el principi bíblic de Sibbes, a tots nosaltres en nom de l´amor, ens caldria treballar per donar i no ofendre, quin principi pot orientar-nos per, en casos excepcionals, ens calgui, en nom de l´amor, arriscar-nos a ofendre a algú amb les nostres paraules?

Bé, sorprenentment, Sibbes ens diu alguna cosa per ajudar-nos a parlar d´això també. Però, primerament, necessito proveir-me d´un context bíblic a partir del quan, Sibbes extrau el seu principi.

Jesús a l´ofensiva

Va ser durant els darreres setmanes de la vida de Jesús sobre la terra, just uns dies abans de la seva crucifixió. I van haver molts intercanvis verbals entre Jesús i els seus líders religiosos, escribes, fariseus, saduceus, tots intentant aconseguir la auto-inculpació de Jesús per les seves paraules- i tots varen fracassar. Per tant, no es van donar la estratègia (Mateu 22:46).

“ I Jesús es ficà entre ells, explicant les 7 profecies, amb paraules “mordaces “ als escribes i fariseus, necessitant dels 36-39 versicles en Mateu 23 per gravar. Vet aquí algunes opcions escollides:

“ Us dic hipòcrites, a vosaltres escribes i fariseus! Per a què tanqueu el regne del cel davant la gent. A cap de vosaltres us permetrà accedir-hi. (Mateu 23:13)

Us dic, escribes i fariseus, hipòcrites! Viatjareu a través del mar i de la terra per aconseguir un sol prosèlit, I quan esdevingui prosèlit, el fareu dues vegades fill de l´infern com vosaltres mateixos”. (Mateu 23:15)

Sou uns guies cecs, colant un mosquit i engolint un camell! (Mateu 23:24)

Sou com les tombes blanques, que semblen meravelloses, però per dintre només tenen ossos dels morts i estan brutes. (Mateu 23:27)

Sou serpents, cries d´escurçons, com podeu evitar d´ acabar a l´infern? (Mateu 23:33)

En aquests moments, Jesús era ofensiu- al menys ho pensem així— si haguéssim estat escribes o fariseus.

D´aquí sorgeix una pregunta important: el fet que molts dels escribes i fariseus es sentissin ofesos amb les paraules de Jesús significa que Ell fos realment ofensiu? La diferència pot ser petita, però responent a aquesta qüestió, ens guia quan el nostre amor requereix de paraules fortes – i quin seria l´esperit amb que les diem.

Per respondre, necessitem observar com defineix el Nou Testament una ofensa ( Així us prometo compartir els grans d´or de Sibbes)

Sense ofendre?

Permeteu-me abordar una de les declaracions més senzilles del Nou Testament: “ No ofengueu als jueus ni els grecs ni l´església del Déu” (1 Corintis 10:32). Justament davant d´aquesta frase, sembla ser que Jesús trenca l´esperit inspirat en una ordre. Però aquestes breus paraules no expliquen tota la història. Necessitem examinar el context per entendre què ens vol dir Pau quan ens diu “ sense ofendre”.

El construeix aquesta frase després de 3 capítols instruint els Corintis a “ tenir cura” d´ ells que no practicaven les seves llibertats cristianes ( com menjar carn sacrificada als ídols) d´una manera que es converteix en un obstacle pels dèbils, destruint la fe de qualsevol. (1 Corintis 8:9). I després, com exemple de les llibertats personals en nom de l´amor, Pau descriu 3 formes que Bernabé i ell havien deixat de banda com “ drets apostòlics”

1. Feu atenció per no ofendre els demés amb el menjar i el beure (1 Corintis 9:4).
2. Ells s´abstingueren de casar-se per mantenir la devoció individual vers el Senyor (1 Corintis 7:35; 9:5).
3. No varen demanar ajuda als Corintis per proveir-se de suport ministerial, material o financer, malgrat haver aportat els Evangelis al Corintis, a un cost molt alt per ells mateixos (1 Corintis 9:6–12).

I per què no varen acceptar aquests camins maneres? Doncs, com diu Pau: “ Nosaltres resistirem qualsevol cosa abans que posar obstacles en el camí dels Evangelis de Crist” (1 Corintis 9:12).

I aquí veiem què vols dir Pau sobre “una ofesa” als jueus, gentils i cristians: res no és un obstacle a la fe de Jesús. En aquest cas, ell sempre diu: “ si el menjar fa ensopegar el meu germà, mai menjarà carn i menys farem ensopegar el meu germà“ (1 Corintis 8:13). La paraula grega que Pau fa servir aquí és ensopegar (skandalizō) és la mateixa paraula que Jesús utilitza quan ens aconsella no provocar “ els petits creient en [Ell] per pecar” i li tallem la mà o el peu o l´arrenquen els ulls si ens provoca pecar (Mateu 18:6–9).

Aquest textos (i altres més) capten allò què considera el Nou Testament una veritable ofensa: dient o fent qualsevol cosa que previnguessin els altres de la fe en Crist o que perseveressin en aquesta fe.

L´aplicació dolorosa d´un bàlsam dolç

Ara podem reprendre la nostra qüestió: Justament degut que la majoria dels escribes i fariseus es varen senti ofesos davant les paraules de Jesús, significa que Ell es va sentir realment ofès – en el sentit del Nou Testament? És el moment de compartir el gra d´or de R. Sibbes que us he promès:

“Veiem que el nostre Salvador multiplica les paraules quan tracta els hipòcrites (Mateu 23:13); els hipòcrites necessiten la convicció més profunda que els grans pecadors, perquè la seva voluntat és dolenta, i per tant la seva conversió esdevé violenta. Cal un nus ben fort per tenir una falca responsable, i a més, al contrari, en una pena cruel, traïm les seves ànimes. A vegades una reprovació dura és una perla preciosa i un bàlsam dolç. (El canyisser trencat, 49)

M´encanta la mordaç reprovació de Jesús sobre els escribes i fariseus. Sense perdre el nervis amb ells ni desfermar les frustració amb un llenguatge ofensiu. Va agafar el nus dur de la reprovació per accedir al nucli fort dels seus cors.

Si, com jo, sou llenyaters inexperts, us podeu demanar quina relació té una falca amb un nus. I Sibbes cita un antic proverbi que probablement coneixeu quan tallar arbres esdevenia una part de la vida normal i una falca afilada ajudava a trencar un nus de fusta.

La falca no era realment ofensiva; els nusos tampoc. Els escribes i fariseus posaven obstacles en el camí dels Evangelis (1 Corintis 9:12), obstacles que evitaven els demés i els altres per accedir el regne de Déu (Mateu 23:13). Per a Ell hagués esdevingut una “ pietat cruel” no dir res- o dir-ho suaument. Així doncs, Jesús va agafar la falca dura de les seves paraules per arribar al nus de la seva incredulitat. O fent servir altre imatge de Sibbes, el va aplicar un “ bàlsam dolç” a la reprovació dolorosa. Podem observar el cor darrera aquesta reprovació en les llàgrimes del lament de Jesús que apareixen en els 4 darrers versicles del capítol (Mateu 23:37–39).

Forta bondat de l´amor cristià

Si agafem el principi bíblic de Sibbes que, quan és possible, tots nosaltres, en nom de l´amor, ens cal treballar per donar i treure una ofensa, quin principi podem extraure del consell de Sibbes sobre el que pot guiar-nos quan trobem unes ( esperançadament ) unes rares excepcions quan, en nom de l´amor, hem de córrer el risc d´ ofendre algú amb algunes paraules dures?

“No ofengueu a ningú (1 Corintis 10:32), excepte que sigui amb una gran bondat (1 Corintis 13:4) per portar una paraula forta i un acte de crueltat per retenir-la”.

És per això que Nathan s´arriscà a ofendre el rei David (2 Samuel 12); és per això que Pau va arriscar-se ofenent a Pere (Gàlates 2:11–14); és per això que Jesús va arriscar-se a ofendre els escribes i fariseus; i és per la mateixa raó que nosaltres ofenem a algú amb una dura reprovació. En tots els casos, si la nostra motivació és l´ amor i el nostre objectiu és treure algú d´un obstacle en el camí vers la fe, les nostres paraules esdevindran certament ofensives. Hi ha actes d´amor, de “ fidelitat”.... ferides d´un amic (Proverbis 27:6). Si els nostres oients les troben “una roca d´ofenses” (1 Pere 2:8), es degut als nus de la incredulitat en els seus cors més que a una falca dura de les nostres paraules.