Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus

De Gospel Translations Catalan

Necessitem millors líders! Això és el que es percep aquests dies, que el que més es necessita a les esglésies és millorar la qualitat d’aquells que estan al capdavant d’elles. Amb freqüència, això es coneix laicament en termes de visió d’implementació com a planificació estratègica i models de gestió. Tant si aquesta pressumpta falta de lideratge és el problema principal com si no ho és, existeixen models bíblics de mentors. Aquests models divins d’estil de vida per a transferir la fe de manera efectiva desmostraran ser de gran ajuda als líders per a fer més fortes les seves esglèsies locals.

Les escriptures de Sant Pau mostren especialment com les xarxes informals de l’exercici del mentor es converteixen, la majoria de vegades, en un objectiu de missió. El col.laborador, company escriptor i conciutadà de Pau va ser Siles, que, igual que Pau, era un ciutadà jueu de Roma. Siles utilitzà el seu passaport, la seva passió i la seva relació personal amb Pau per a proclamar l’evangeli al món. El Dr. Jerry Kosberg, entrenador i conseller de mentors, defineix al mentor com “algú que ha avançat una mica més que tu en el camí”. Els mentors normalment tenen mapes per a evitar les molestes trampes presentades tentativament pel diable, el món i la nostra mateixa i inevitable corrupció. Per exemple, Pau s’atreveix a oferir la seva pròpia experiència com a text d’introducció: “Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit” (Filip 4:9).

Tant els estudiants com els professors adquireixen una nova vitalitat d'aquestes relacions renovadores (Rom. 15.33). Pau i Siles assoliren molt més junts que el que haurien pogut aconseguir individualment, passant per Síria i Cilícia, enfortint les esglésies. (Els Fets, 15:41). Acceptant a Timoteu com a un fill, Pau l’envià per enfortir l'església, per a recordar-li a aquesta capritxosa comunitat el pensament: “tens un nombre infinit de guies”. Ell, Pau, era com un pare, no només per a Timoteu sinó per a tots els fidels. De nou, fer de model és una funció central en aquest marc gairebé familiar. Pau exhortà amb audàcia: “Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus” (Veure Primera Cor. 4:14-17). No va passar desapercebuda que la inspirada combinació espiritual de Timoteu sobre fe madura i joventut relativa serveix per a revertir les nostres expectatives de que les persones grans són sempre els mentors de la gent jove. A la joventut, en si mateix, no se l’ha de mirar amb burla sinó amb fermesa, els creients devots de qualsevol edat poden ser el senyal de la gràcia de Déu(1 Tim. 4:12).

Els mentors poden tornar-se desgraciadament en turmentadors quan malversen i apliquen malament la seva autoritat concedida per Déu. “Predica aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat”, diu Pau (Titus 2:15). L'autoritat és un do. La reprimenda apareix com una navalla amb cura, no com un martell amb un judici descurat. L'autoritat ha de ser exercitada per a augmentar, no per derrocar, per a edificar-vos i no pas per a destruir-vos. (2 Cor. 10:8). Els mentors proveeixen: recolzament en temps difícils, navegació durant tempestats, espera durant la angoixa i alegria en temps perillosos. Per tal de proporcionar una reacció positiva en aquells que estan cansats, els mentors han d'estar ben alimentats de la gràcia de Crist que travessa la Paraula de Déu i el sagrament.

Aquest és l'enfocament: el Crist ressuscitat i viu. Els mentors se centren en l'amor sacrificat de Jesús, mostrat en la crucifixió, que Crist “ell ha de ser en tot el primer” (Col. 1:18). Dietrich Bonhoeffer ho diu així en el seu enriquidor llibre: Life Together. L'amor que se centra en un mateix estima a l’altre pel seu propi bé; l'amor espiritual estima a l’altre pel bé de Crist. Jesucrist fa de mentor a la relació com el mig home amagat, visible només a l'ull de la fe. Els millors mentors personifiquen el misteri. Es veu a través d'ells. Ja que la mà de la providència de Déu manté a líders divins, els protegits poden, en ocasions, gratar-se el cap en encantada confusió: serà aquest Crist o serà el meu mentor? Pau parla sobre aquesta funció d'imitació en aquests termes dobles. Per seguir en penúltim lloc al seu equip de missioners, l'església es convertí en “imitadors meus i del Senyor” (1 Tesa. 1:6). Assenyalar al Salvador és el propòsit primordial del mentor: Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist (1 Tim. 2:5). Quan Crist és desplaçat, qualsevol personalitat humana s'eleva de manera pecaminosa per una curvatura interior d'ego i les dificultats sempre apareixeran inadvertidament.

Desenvolupar una relació basada en la Bíblia exercint de mentor costa esforç i inversió. En el meu propi sacerdoci, he sentit que captar adeptes (normalment no més de tres alhora i gairebé sempre homes joves) em retorna a un antic patró. L'edat apostòlica va ser en gran part preliterària. Com a tal, ressona amb la nostra cultura postmoderna, postliterària. Especialment en les zones urbanes. La tradició oral, els contes i les promulgades pràctiques espirituals formaren la primerenca i creixent església. També ens poden modelar ja que la cristiandat s'ha anat passant de persona a persona, preservant la continuïtat catequèsica en les relacions de la vida. Aquest mètode de mentor podria posar a prova la nostra creativitat, estendre la nostra paciència i demandar coordinació prudent, perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. (Gal. 6:9).